hola, soperos
sóc el joan sala (elbokabulari) un dels organitzadors de l'abloccedari
abans que res, gràcies pel premi, soperos!
us envio una imatge "putinejada" de la vostra aportació... ara estic encara arreglant i pulint el bloc, i tinc de Brossa plens els ulls i el cervell, i no m'he pogut estar de fer-ho... és un regal per la vostra col·laboració, difusió i premi...
es(so)pero que us agradi!
una abrossada
joan
sóc el joan sala (elbokabulari) un dels organitzadors de l'abloccedari
abans que res, gràcies pel premi, soperos!
us envio una imatge "putinejada" de la vostra aportació... ara estic encara arreglant i pulint el bloc, i tinc de Brossa plens els ulls i el cervell, i no m'he pogut estar de fer-ho... és un regal per la vostra col·laboració, difusió i premi...
es(so)pero que us agradi!
una abrossada
joan
8 comentarios:
quina felicitat ens heu donat!
moltes gràcies!
òscar (i pep i marià)
quina gràcia escriure marià!
quina il·lusió sortir al vostre bloc, per uns moments tinc el miratge de ser un artista...
gràcies
joan
;-)
ò.
marià, marianu, mariwanu...son todos ellos variantes de nuestro fino y al tiempo duro poeta;
i per cert, quelcomo sobre un altre marià: maríà manent...
"Conocido como traductor de poesía inglesa, Marià Manent es un autor de culto en la literatura catalana, no sólo por sus dietarios, que en ciertos momentos rivalizan con los de Pla, sino también por su poesía. Muñoz Millanes, autor del libro de ensayos literarios Modos y afectos del fragmento (Pre-Textos, 1998), nos acerca a la obra de este singular autor".
(...)Creo que fue José María Valverde quien declaró que, de muchacho, había leído y releído con admiración las traducciones de poesía inglesa de Marià Manent (1898-1988) poeta catalán con un dominio preciso y elegante del castellano. Ello resulta muy revelador del desconocimiento que ha escamoteado durante mucho tiempo las múltiples facetas de esta excepcional figura literaria. Un injusto desconocimiento
que aún no se ha acabado de disipar y es achacable a motivos tanto políticos como estéticos. Al terminar la Guerra Civil y
en razón de su talante liberal y cosmopolita, de su condición de escritor en lengua catalana y de su participación en el desarrollo
de la cultura de la cataluña moderna (de muchos decuyos protagonistas fue amigo), Manent se vio prácticamente relegado al silencio".
José Muñoz Millanes (extracto de Letras Libres, Agosto 2003)
pepe
Que bo! De seguida que vau participar en Joan Badoc em va comentar que la idea era boníssima, però que ell ho hagués fet tal i com ho ha fet ara. Dit i fet.
heu fet un joc per jugar-hi tots! i això és molt xulo i de donar gràcies de part nostre!
ò.
El joc continua, amics. Ara, de de Brossa a Lorca. Ufff
collons / cohones!
ò.
Publicar un comentario