Pau Bou en l'Horiginal (Barcelona)

Pau Bou, grandísimo hombre de teatro, alma del Teatre Kaddish, y al que los soperos agradecemos su paciencia.

Pues al amigo lo han invitado a recitar en l'Horiginal de Barcelona, este miércoles 17 de octubre. Tendremos "Sopa..." en la radio, pero desde aquí su más sólido club de fans le apoyará detrás de las ondas.

Una elegia per Marco Pantani

Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani esgarrapava l’asfalt amb el cautxú de les rodes i jo mirava per la Primera com Marco Pantani ensenyava els ullals i els volia sempre tacats de sang
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè ningú no podia mirar tan amunt ni pujar tan amunt com pujava i com mirava Marco Pantani
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè la seva closca pelada era, de les closques que conec, la que més s’acostava a la perfecció i m’imaginava, per la Primera o també per la segona, la seva calavera blanca en una bandera negra
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè dins el tubular de la seva bicicleta s’hi amagava una fúria sexual masturbadora infatigable i era un corsari que no bevia rom i esnifava cocaïna
Jo adorava a Marco Pantani
I el dia que Marco Pantani va guanyar el Tour de França va ser, de llarg, un dels dies més feliços de la meva vida
Jo adorava a Marco Pantani
I el dia que Marco Pantani va morir sol en un hotel de mala mort va ser, de llarg, un dels dies més tristos de la meva vida
I més feliços, també, perquè ningú no pot morir com va morir Pantani
Jo adorava a Marco Pantani
I Marco Pantani adorava la truita de formatge i xampinyons
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani va ser la darrera encarnació de Sísif en la història de l’home
I perquè Marco Pantani s’entristia després de cada victòria com només es podia entristir Marco Pantani
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani era un crack i anava de crack i fumava crack i posava uns ulls vidriosos i parlava amb déu i escrivia gargots en folis d’hotel i era un poeta que no feia rimes
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani posava peu a terra i s’entristia després d’haver deixat enrera els rivals més forts que llavors semblaven homes
I perquè la tristesa del guanyador és mil cops més amarga que la tristesa del perdedor
I jo adorava a Marco Pantani
I hauria donat qualsevol cosa si Marco Pantani m’hagués convidat a la seva cova on Marco Pantani es devia preparar llargues clenxes i cremava crack amb la seva princesa encantada
Però les clenxes més llargues, més llargues i més gruixudes, les clenxes més llargues i més gruixudes havien de ser les de Marco Pantani
I el fum més dens havia de ser el de Marco Pantani
I jo adorava a Marco Pantani
I Marco Pantani era un corsari i era un Sísif i era un drac solitari que treia foc pels queixals
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani va decidir fer-se ciclista i cocaïnòman per no fer-se assassí a sou
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè si no hagués mort com va morir Marco Pantani
Un dia o altre Marco Pantani s’hagués convertit en un psicòpata o en un violador
O s’hagués convertit en Crist
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani era un macarra de la costa italiana.

Pau Bou