“La poesía es una mano llena de posibilidades.
Intacta para ganar o perder,
Dependiendo de si se abre o se cierra”
SOPA DE POETES
LA POESÍA ÉS UNA URGÈNCIA...
... resa en el fulletó que va voler en Mariano tinguéssim a les mans mentre llegia poesia...
I és que Sopa de poetes aquesta tarda ha donat la benvinguda al Cèntric: han llegit revistes del cor de la biblioteca del Cèntric i també han dit poemes d’autores i autors que ens han robat el cor.
L’Òscar ha estat l’encarregat de fer-nos arribar què és la poesia, com i on la trobem, quin ús n’hem de fer, d’ella...
Al voltant nostre, en la quotidianitat, en allò que ens és sobradament conegut... hem de descobrir la poesia; allò que ens pessigollegi l’estómac i ens permeti viure amb intensitat la nostra vida. No per breu és menys valuós... Així, com si d’un haiku es tractés, “Te amo” és un dels poemes -o vers- més intensos de la historia de la poesia.
Pepe destacó un autor sudamericano como el mejor poeta para él. Y curiosamente explicó, después de leer uno de sus poemas, que lo elegía por su capacidad de impresionarle cada vez que lo leía, a pesar de que en ninguna ocasión comprendía qué estaba leyendo.
En Mariano ens va recitar poemes diversos: s’estrenà amb un de batallador (com agitador cultural que és) i després va continuar amb d’altres més introspectius.
El fet de viure ens obliga a ser autors –diu l’Òscar tot convençut.
Però alhora l’autor és públic, així com el públic ha d’esdevenir protagonista. I és per això que tots tres han deixat per uns instants el tro de la paraula i han convidat tres oients a ocupar llurs llocs: i han triat un llibre a l’atzar, i han escollit un poema qualsevol i l’han llegit amb la intensitat que requeria, i ens han fet sentir el que l’autor volia...
Una vetllada literària atípica de tres personatges potser també atípics que porten cada dimarts a través de les ones uns pessics de cultura, bon humor i poesia. (Quina sopa més deliciosa!!)
Gema Vicente
1 comentario:
gràcies, gema!
soperos.
Publicar un comentario