Fra Fèlix, entre una nova fumerola d´encens, s´en torna pel cotilló, carregat amb les bicicletes. El cel, amb el sol, la lluna i els estels, es mou suaument com una bambolina. (Gertrudis, 1927)
Cap mà no em diu adéu; però per les cantonades i al fons de tot del carrer, mil mans amputades, en aquest capvespre morat, floten, cauen o s´allunyen amb lentitud vegetal. (Retorn a la natura, de Krtu, 1932)
A travès d´una selva espessa de pneumàtics desinflats he arribat a tocar-li l´espatlla. Té els ulls de vidre i el pèl de la barba és rullat com el de la barba del gegant de Cal Poldo, de Solsona. (Pràctiques 2, de Krtu, 1932)
J. V. Foix Antologia Poètica
pepe
(fotografía de humberto rivas, de http://ojoscaleidoscopio.blogspot.com )
No hay comentarios:
Publicar un comentario