
empezamos de nuevo. con nuevo lema en la tele pública aliñado con una canción info-pop. y cambio de caretas para que todo siga igual. miquel calzada, mikimoto, en el primer afers exteriors (asuntos exteriores) de la temporada, -viajando por el mundo en busca de personas de origen catalán-, recala en guinea ecuatorial. el reportaje es idílico. pinta un verdadero paraíso africano incontaminado y feliz con algún leve toque de pobreza relativa, exótica. en un momento del reportaje, entrevistando a un joven que ha vivido en castelldefels y ha vuelto a guinea, se hace mención de que el país podría ser una gran potencia turística, petrolera, exportadora de riqueza natural (cacao, etc). ¿qué ocurre para que no sea así?. es un misterio. en ningún momento se menciona el hecho de el país padece una desoladora dictadura militar desde hace años. conviene disimular ahora.
pepe
pepe
4 comentarios:
doncs a mi em va semblar d'una ironia brutal, el xoc entre el que es veia a les imatges i el que deien era tan bèstia que per força havia de ser fet expressament
carai, quines coses pasen... lluny nostre?... ja!
petons,
ò.
potser va ser com dius, clidice, i no vaig saber veure-ho. maneres de mirar aquesta cosa omnipresent que ens rossega la ment, que crea una veritable realitat modelada amb material de enderroc.
o potser prejudicis meus, que em faig gran i deixo que la indignació m´ocupi la ment en contes de contemlar extasiat la brutal meravella d´aquest món del que he perdut las referéncies.
salut,
pepe
a mi m'ho va semblar, sobretot es notava molt quan feia referències absurdament elogioses del colonialisme espanyol, hagués estat hilarant si no fos tan trist. Si el programa l'hagués presentat un altre potser si que hagués pensat que s'ho creia això que deia, però, tot i que no sóc mikimotera, em va semblar clar que estava cridant: vergonya per nosaltres! potser sóc jo que ho volia veure així ...
Publicar un comentario