demà serà una cancó

Animal de records, lent i trist animal,

ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes

haver viscut alguna volta en alguna banda.

Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.

No els versos estellats, apressats, que escrivies,

sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.

Et permets recordar amb un paisatge i tot:

les butaques del cine, el film que es projectava,

del que no vàreu fer gens de cas, està clar;

i evoques l'Albereda, les granotes del riu,

les carcasses obrint-se en el cel de la fira,

tota València en flames la nit de Sant Josep

mentre féieu l'amor en aquella terrassa.

Animal de records, lent i trist animal,

ara evoques i penses la carn fresca i suau

per on les teues mans o els teus besos anaven,

la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,

els cavallons de teules rovellades, la brossa

que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.

Animal de records, lent i trist animal.
oeooeoeoeoeoeoe

Vicent Andrès Estellés

eoeoeoeoeo

pepe