Adéu al jardíEl teu silencipreludia la fosca soledat.Ocells feinegen,un bri els allarga el bec.Obertes roseses gronxen sobre el mur.Si em giro, tot s'atura,tot calla. El cor em fiblade la paraula que ens devem.Sóc lluny. Onegen, altes les branques del jardí.Ara,en la tarda nua, el gessamídeixa perfum a la paretcom un secret a cau d'orella. Tomàs Garcés (de Viatge d'octubre)
molt benvingut el poema, amic!!!òscar.
Publicar un comentario
2 comentarios:
Adéu al jardí
El teu silenci
preludia la fosca soledat.
Ocells feinegen,
un bri els allarga el bec.
Obertes roses
es gronxen sobre el mur.
Si em giro, tot s'atura,
tot calla. El cor em fibla
de la paraula que ens devem.
Sóc lluny. Onegen, altes les branques del jardí.
Ara,en la tarda nua, el gessamí
deixa perfum a la paret
com un secret a cau d'orella.
Tomàs Garcés
(de Viatge d'octubre)
molt benvingut el poema, amic!!!
òscar.
Publicar un comentario