Ho diré a l´inrevés. Diré la pluja
frenètica d´agost, els peus d´un noi
caragolats al fil del trampolí,
l´agut salt de llebrer que fa l´aroma
dels lilàs a l´abril, la paciència
de l´aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l´or de les nenes en bici,
la sed dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Gabriel Ferrater, Les dones i els díes (1968). Seix Barral, 2002
pepe
2 comentarios:
m'agarada!
Valen¡¡
segons diuen el qui saben,el ferrater es un dels bèsties...
Un dels grans¡¡¡
Me alegro de que te guste
Pepe
Publicar un comentario